Breu història de la G.P.E. Manigua

La Gran Penya Espanyolista Manigua es va formar el 21 de maig de 1960 amb la fusió de la Penya Deportiva Espanyolista (fundada el maig de 1955) i la Penya Deportiva Manigua (fundada el juliol de 1957).
La Penya Deportiva Espanyolista (1955) es va formar, perquè els integrants de la Penya Blanc-i-Blava de Gràcia (Delegació núm. 4, fundada el 1954) no estaven d'acord amb el fet que un directiu del RCD Espanyol, Sr. Armillas, fos el President de la Penya Blanc-i-Blava Central. És per això que es van independitzar, amb estatuts propis.
La Penya Espanyolista tenia la seu social a la travessia de Sant Antoni, 12. La Penya Deportiva Manigua tenia la seu social al carrer Gran de Gràcia, 81. Amb la fusió, el primer president va ser en Jaume Massagué i Mateu i la seu social es va traslladar al carrer Gran de Gràcia núm. 69 1r.
La Gran Penya Espanyolista Manigua s'ha traslladat en el transcurs dels anys a diferents seus socials. Ha estat a la Rambla de Catalunya núm. 70, al carrer de Còrsega núm. 414, a la Via Augusta núm. 92 i al carrer Desfar, 25-27. Des de l'agost de 2010 fins novembre de 2016, la Gran Penya Espanyolista Manigua disposa de local social al carrer Rosselló, 501 1r 4a de Barcelona.

El darrer local social es trobava al Carrer Desfar 54 (Baixos), de Barcelona.

Atés que les delegacions núms.: 1 (L'Hospitalet), 2 (Cornellà) i 3 (Sant Andreu) han desaparegut o no han tingut continuïtat, la Gran Penya Espanyolista Manigua es pot considerar la segona penya més antiga, ja que la delegació núm. 4 de la Penya Blanc-i-Blava, la de Gràcia, s'anomena per primera vegada, el gener de 1954, en el llibre d'Actes de l'esmentada penya degana.


La Penya Deportiva Manigua ha tingut una vida efímera, ja que es va fundar al 1957, per diferències internes de la Penya Deportiva Espanyolista que es va fundar al 1955.
Al 1960, però, "van signar la pau" i es van fusionar l'Espanyolista i la Manigua. És per aquest fet que és diu: "Gran".
Sigui com sigui, el nom de Manigua ha donat molta identitat i singularitat a la nostra penya, i a més, sempre recordarà com s'anomenava l'entorn del camp de Sarrià.

EL NOM DE "LA MANIGUA" AL CAMP DE SARRIÀ EL VA INVENTAR EL SETMANARI HUMORÍSTIC "EL XUT" ALS ANYS 20, PERQUÈ LA FRONDOSA VEGETACIÓ, AMB PALMERES, QUE ENVOLTAVA EL CAMP, RECORDAVA LA MALESA CUBANA.


En tota la seva història, la G.P.E. Manigua ha desenvolupat diferents activitats esportives i socials:


Esportives:
Secció de futbol, secció de ping-pong, secció de boxa, secció de bàsquet femení, va donar suport a l'equip de bèisbol de l'Espanyol, i també va donar sostre i suport a l'equip de futbol femení de l'Espanyol. Des del 1975, la G.P.E. Manigua ha tingut, ininterrompudament, equips de futbol base en totes les categories.

Sis jugadors que també s'han format en el nostre futbol base, han signat contracte professional: Manolo Pérez, Josep M. Pagès, José Mª García, Jesús Ruipérez, Jordi Capilla i Jilmar Torres.. Dos entrenadors; Rafa Monfort i Lluís Planagumà i un delegat; Carles Casanova, també van jugar amb nosaltres.

Socials:
La penya, fa molts anys, organitzava balls tots els caps de setmana. Disposava de biblioteca. Sovint, organitzava debats i col·loquis. També ha organitzat molts desplaçaments per donar suport a l'Espanyol. Cal destacar l'activitat d'animació a l'Espanyol que la penya, al final dels 70 i principis dels 80, feia al Gol Sud de Sarrià amb banderes, botzines, coets, tambor, traques i un globus aerostàtic cada partit.




Presidents des de la fusió:

Jaume Massagué Mateu, Emili Salellas Ribera, Miquel Bieto Fortuny, Santiago Ferré Feriols, Alfons Puche Amigues, Fco.Javier Fernández Abajo, Martín Cañadas Ramírez, Jordi Llopis Bosch, Daniel Bosch Pascual i Josep Maria Perelló..
El 1995, però, després de la inqualificable gestió del president, F.J.Fernández Abajo, l'entitat es va veure abocada a quedar-se sense seu social i també sense el seu modest patrimoni (història quasi paral·lela a l'Espanyol). Per aquest fet, la Gran Penya Espanyolista Manigua va estar uns anys a l'Àrea Olímpica Vall d'Hebron (Passeig Vall d'Hebron, 166-176) ja que era aquest lloc on realitzava les seves activitats esportives.


Tornar a la pàgina principal