Atés que les delegacions núms.: 1 (L'Hospitalet), 2 (Cornellà) i 3 (Sant Andreu) han desaparegut o no han tingut continuïtat, la Gran Penya Espanyolista Manigua es pot considerar la segona penya més antiga, ja que la delegació núm. 4 de la Penya Blanc-i-Blava, la de Gràcia, s'anomena per primera vegada, el gener de 1954, en el llibre d'Actes de l'esmentada penya degana.
La Penya Deportiva Manigua ha tingut una vida efímera, ja que es va fundar al 1957, per diferències internes de la Penya Deportiva Espanyolista que es va fundar al 1955.
Al 1960, però, "van signar la pau" i es van fusionar l'Espanyolista i la Manigua. És per aquest fet que és diu: "Gran".
Sigui com sigui, el nom de Manigua ha donat molta identitat i singularitat a la nostra penya, i a més, sempre recordarà com s'anomenava l'entorn del camp de Sarrià.
EL NOM DE "LA MANIGUA" AL CAMP DE SARRIÀ EL VA INVENTAR EL SETMANARI HUMORÍSTIC "EL XUT" ALS ANYS 20, PERQUÈ LA FRONDOSA VEGETACIÓ, AMB PALMERES, QUE ENVOLTAVA EL CAMP, RECORDAVA LA MALESA CUBANA.
Sis jugadors que també s'han format en el nostre futbol base, han signat contracte professional: Manolo Pérez, Josep M. Pagès, José Mª García, Jesús Ruipérez, Jordi Capilla i Jilmar Torres.. Dos entrenadors; Rafa Monfort i Lluís Planagumà i un delegat; Carles Casanova, també van jugar amb nosaltres.
Socials:
La penya, fa molts anys, organitzava balls tots els caps de setmana. Disposava de biblioteca. Sovint, organitzava debats i col·loquis. També ha organitzat molts desplaçaments per donar suport a l'Espanyol. Cal destacar l'activitat d'animació a l'Espanyol que la penya, al final dels 70 i principis dels 80, feia al Gol Sud de Sarrià amb banderes, botzines, coets, tambor, traques i un globus aerostàtic cada partit.
Jaume Massagué Mateu, Emili Salellas Ribera, Miquel Bieto Fortuny, Santiago
Ferré Feriols, Alfons Puche Amigues, Fco.Javier Fernández Abajo, Martín Cañadas
Ramírez, Jordi Llopis Bosch, Daniel Bosch Pascual i Josep Maria Perelló..
El 1995, però, després de la inqualificable gestió del president, F.J.Fernández Abajo, l'entitat es va veure abocada a quedar-se sense seu social i també sense el seu modest patrimoni (història quasi paral·lela a l'Espanyol). Per aquest fet, la Gran Penya Espanyolista Manigua va estar uns anys a l'Àrea Olímpica Vall d'Hebron (Passeig Vall d'Hebron, 166-176) ja que era aquest lloc on realitzava les seves activitats esportives.